Com es prepara una xerrada TEDx

G. Hola Robert, TED, TEDx, què és això? On és la diferència?

R. Hi ha una gran diferència entre TED i TEDx simbolitzada en un petit i poderós detall: aquesta “X”. 

TED és una marca mundialment coneguda que al seu web, ted.com, ofereix idees que mereixen la pena ser compartides. Allí podem trobar xerrades que solen oscil·lar entre 5 i 18 minuts. Algunes més curtes, altres més llargues. En aquestes xerrades hi ha homes i dones compartint les seves històries, les seves experiències i les idees que es deriven. Temes com la igualtat de gènere, canvi climàtic, lideratge, comunicació, banca ètica, educació,… 

Des de la seva fundació el 1984, TED ha anat creixent i organitzant diferents esdeveniments com TED Women, TED Global, TED Countdown, TED-ED, etc. Per això, ha teixit una xarxa de sponsors i disposa d’una estructura de persones assalariades que treballen a temps complet per dur a terme totes les accions. A més dels esdeveniments, TED impulsa diferents programes, entre els quals es troba TEDx.

TEDx neix el 2009, quan TED decideix cedir la seva marca de forma gratuïta, amb uns requisits i condicions, a persones voluntàries de tot el món que vulguin organitzar esdeveniments tipus TED per difondre idees que mereixen la pena ser compartides en la seva comunitat. 

I allà rau la màgia de la “X”. Són esdeveniments organitzats de forma altruista per intentar regalar idees que milloren la vida d’una persona i, per tant, de tota una comunitat. Ni l’equip ni les persones que participen tenen una remuneració econòmica per fer-la. No obstant això, els esdeveniments TEDx s’han convertit en altaveu d’idees i talent a nivell mundial. 

A més, les persones que formem part d’aquesta màgica “X” formem part d’una comunitat global que busca transformar i millorar el món a través del poder de les idees.

R. Guillem, quan vaig descobrir TED em van fascinar les persones que apareixien com a ponents. Veia a Amy Cuddy, Nancy Duarte, Ken Robinson i em deia “Wow, quina capacitat de comunicar en públic. Després vaig descobrir que tots els grans ponents de TED han rebut coaching per preparar la xerrada. Què opines? 

G. Pujar a un escenari no és una cosa que portem als gens. Totes aquestes persones, que han deixat una empremta profunda en la humanitat, han estat prou humils com per reconèixer que no ho saben tot, i que una petita ajuda, un acompanyament, és crític en el moment d’afrontar la que, possiblement, serà la xerrada de la seva vida. 

I no es tracta només de qüestions formals. També es tracta que sàpiguen si la seva idea s’explica d’una manera prou clara, que arribi a tothom, i que valgui la pena ser compartida, el lema de TED. 

Diuen que tot coach necessita a un altre coach per progressar. Nosaltres tenim una visió mono-angle de nosaltres mateixos, i per això és bo contrastar amb altres persones les idees i les formes de plantejar-les. El cas del recentment mort Sir Ken Robinson és interessant: a causa de la seva coixesa, no es podia moure, i gràcies al seu humor, expressivitat i fantàstic relat de la nena que va comptar (no faré spoiler) va crear una xerrada èpica,única, commovedora, inspiradora i amb lliçons aplicables a les escoles i al sistema educatiu. 

G. Robert, tu i jo som “Speaker Curator”. No obstant això això a Espanya sona a que posem a cada ponent penjat cap per avall, com als pernils. Què és un Speaker Curator? 

(rialles). Sí, la veritat, fem servir tants anglicismes que de vegades costa saber què fem. Encara que en Espanyol seria “curador de ponents” o “formador de ponents”, la veritat que prefereixo més la sonoritat en anglès.

Una idea pot ser molt bona i estar compartida de manera que ningú l’entengui. O encara pitjor, amb tant soroll que a ningú li sembli rellevant. O bé que el talent de la persona s’oculti darrera d’una capa de nervis i una allau de diapositives (l’anomenada mort per powerpoint). Segur que a la nostra ment ens vénen exemples de qualsevol presentació corporativa o esdeveniment en el que era més interessant un post a les xarxes socials d’un gatet jugant amb una bola de pèl que seguir escoltant la persona que estava a l’escenari.

Per intentar que això no passi, estan els speaker curator. La nostra missió és ajudar al ponent a polir la idea, estructurar el missatge i acompanyar a la persona a que gaudeixi comunicant la seva proposta sobre l’escenari. I, d’aquesta manera, aconseguir que la seva idea sigui compartida de forma clara i autèntica, inspiri a l’audiència i els mogui a l’acció. En resum, ajudem a polir joies que són regalades a l’audiència en forma de xerrades.

R. Encara que qui millor que tu, Guillem, per explicar la funció d’un Speaker Curator. Tu, a més de conferenciant, has estat ponent en TEDxLleida. Creus que si ja tens experiència sobre els escenaris ja no es necessita un speaker curator? I una cosa que m’encantaria que ens descobreixis … Faries avui la mateixa xerrada que vas fer en TEDx?

G. Aquí passa com amb el coneixement. Com més tens, més conscient ets de tot el que et falta. El fet d’haver experimentat l’escenari et posa una doble alerta, perquè estic segur que ara ho faria millor, més breu, més clar, amb menys suport visual. 

El millor consell que es pot donar a un speaker és que es miri unes 100 xerrades TED o TEDx en dues o tres setmanes, com qui veu una sèrie televisiva. Aprendre dels millors i després mantenir l’estil propi és clau. 

I tornant al meu cas, jo vaig contractar a un coach especialista en comunicació, vaig viatjar 600 km perquè em donés 4h de consells. Després vaig practicar unes 20 vegades la xerrada davant d’un mirall. I després vaig tenir a Ricard Pons, excel·lent speaker curator de TEDxLleida, amb el qual vaig poder assajar i corregir tres vegades més abans de la meva xerrada definitiva. Em penedeixo d’alguna cosa, de no haver estudiat més a fons altres xerrades TED. 

G. Digues Robert, sabem el que obté l’audiència d’una bona xerrada, però què treu el ponent, què s’endú? Perquè està clar que no són diners. 

R. Per la meva experiència i les opinions de les persones que he tingut oportunitat d’acompanyar com a coach per a la seva xerrada, puc dir que molt.

Tant si són ponents amb experiència com si són persones que fugen dels escenaris, el primer que obtenen és una sèrie de passos i consells per aconseguir que les seves idees brillin i puguin ser comunicades de forma autèntica, clara i efectiva. Milloren la seva capacitat per estructurar un missatge, per emprar les diapositives com ajudes visuals en lloc de costelletes visuals i per a la seva posada en escena. I, a més, gaudeixen fent-ho.

L’obvi és que finalitzen amb una xerrada en un canal de gran difusió com TEDx. El que no es veu tant és que les persones disposen d’una xerrada efectiva per comunicar la seva idea i el motiu pel qual estan treballant en el que fan. I això els permet adaptar aquesta mateixa xerrada per altres conferències i presentacions que tenen a nivell laboral. Tinc molts exemples. Des d’una persona que després del TEDx va emprar l’estructura d’aquesta xerrada per convertir-se en conferenciant professional; fins a una persona que la va emprar per a presentacions corporatives en clients. 

I finalment, però no menys important, augmenten la seva xarxa d’amistats en almenys una persona. Les reflexions i reptes que proposa el Speaker Curator fa que durant el viatge per preparar la xerrada la persona faci introspecció sobre per què fa el que fa, quines experiències poden ser útils per a altres persones, etc. I sí, també hi ha moments en què s’enfaden i volen enviar als inferns al curator. No obstant això, si superen aquest enuig sabent que l’speaker curator vol que la seva idea brilli a l’escenari, treballen dur per preparar la xerrada i confien, el viatge acaba en una sentida abraçada.

Al fianl, els speaker curator som artistes que fem màgia amb les idees. Jo ho visc com si preparés la meva millor conferència. I visc la xerrada de la persona que participa com a ponent com si jo mateix estigués a l’escenari.

R. No obstant això, Guillem, sempre em consulten si entre aquesta màgia hi ha algun truc per aconseguir que desapareguin els nervis a l’escenari. Jo sempre els demano que mai desapareguin de el tot, ja que cada vegada que pujo a un escenari sento papallones a l’estómac i una pujada d’energia. Guillem, tu que ets conferenciant professional i has presentat les teves idees en multitud d’escenaris, encara sents nervis? Són bons aquests nervis?

G. Si no sents nervis vol dir que no sents res. I això no pot ser bo. Un punt de por que no sigui visible des de l’exterior és positiu. Si no fos per aquesta combinació de por i estrès, moltes espècies animals haurien desaparegut ja. 

I a més d’aquest punt de por, hi ha un altre element que em sembla clau en moltes de les millors xerrades que he vist: la naturalitat. No perdre la nostra naturalitat a causa d’un llenguatge no verbal o fins i tot verbal, “impostats”. Vaig tenir un formador internacional en els meus primers anys com a publicitari. Repetia constantment que no podíem estar quiets mentre teníem la paraula en les presentacions. S’equivocava, i aquí va estar Ken Robinson per demostrar-ho. Recordo que recomanava donar voltes caminant a la sala de reunions perquè tots et seguissin amb la mirada. Això és un recurs que pot ser bo per a alguns, però no per a tothom. 

Recordo molt bé que tu i jo li vam donar un bon consell a un ponent consagrat del primer TEDxEixample. I va ser molt simple: vam gravar el seu assaig i l’hi vam mostrar; no vam haver de explicar res més, i la seva xerrada final va ser de les millors. Coses que passen. Així que ja tenim tres ingredients bàsics a més de la idea perquè una xerrada TEDx triomfi: hores i hores d’assaig, no perdre la por i conservar la naturalitat.